Jordi Fulla es fa més present que mai en les seves reflexions artístiques i filosòfiques en torn del gran projecte itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira liderat per la Fundació Vilacasas i comissariada per Natalia Chocarro; i que avui es pot veure a l’exposició de Cal Pal de la Cortinada: Primera pedra i a l’exposició de Can Framis: Llindar i Celístia.

L’obra d’aquest projecte es centra en la visió filosòfica, artística i simbòlica de les construccions centenàries de pedra seca escampades pel territori català i andorrà. No es tracta doncs de la presentació d’unes cabanes de pastor volumètriques en un espai bidimensional sinó d’una dimensió intimista i reflexiva de l’artista en el seu entorn.

Els postulats filosòfics sobre la seva obra son enriquidors en tan que es plantegen com universals del ser humà. Una de les reflexions és el paral·lelisme que realitza entre la condició de contenidor que presenten les cabanes. i l’espai íntim de reflexió del individu davant d’un univers infinit  En aquest sentit, l’artista comenta: “Per a mi aquestes tipologies de construcció, de contenidor, les enllaço allò més aproximat al que seria la nostra pell. No crec que el nostre cos tingui la frontera a la nostra pell; l’atmosfera que ens envolta està carregada de tot allò que desprenem i de tot allò que ens configura. És necessària, al meu entendre, la construcció d’aquesta “cabana” personal, no per protegir-nos sinó, més aviat per acotar un espai de reflexió, perquè és impossible de comprendre l’univers des de l’exterior…; som massa poca cosa.”

[/cmsmasters_text]

Un altre postulat que planteja l’obra de fulla és en l’àmbit de la filosofia oriental. Aquesta no és palpable en la contemplació de l’obra sinó que és patent en l’execució d’aquesta. Tal com diu Lluís Calvó: “En les seves obres sempre trobem al·lusions directes o sinuoses cap a l’art i la filosofia oriental, des de fer una manera pausada que cerca el traç espontani i definitiu, com quan només assegura una calma lenta, un mirar sense fer res…És el principi taoista de Wu-Wei: fer sense esforç, en equilibri i contemplació del món, amb gestos plens de naturalitat, sense urgències”. Així és com l’artista va creant la seva obra, pedra a pedra, sense preses, contemplant i meditant en tot el procés pictòric.

El treball amb gestos plens de naturalitat, pausats i repetitius culmina en la instal·lació de blat que acompanya a tres cabanes a l’exposició del Museu Can Framis. Calvó escriu: “Novament el simbolisme apareix en l’element del blat, que ens remet a la fertilitat, a la terra, als ancestres. I a l’hora Fulla escampa llavors de reflexió sobretot allò que germina en el nostre esperit, com una estesa immensa de grans que ens colpeixen amb la seva presència”.

L’observació de les cabanes arrenca en la seva joventut en un encàrrec toponímic. L’observació va ser la llavo que amb el temps es transformar de contenidor a imatge de refugi de pensament. Pensament de temes existencials i dels propis pictòrics. El discurs de la seva obra s’alimenta del seu propi jo, dels seus pensaments i reflexions, de la lectura filosòfica i poètica, de la música i del cinema. Per aquest motiu les seves obres no ens deixen indiferents, ens inviten a la reflexió, quelcom molt preuat en els nostre temps.

La part poètica de tot el projecte, està en la pròpia construcció de les cabanes i en la creació de la seva obra. Com escriu en un poema Lluís Calvó sobre la construcció de les cabanes:

Deler
Treure la pedra del lloc.
Del rocam a la història
De la pervivència al cant fugaç.
Només l’eternitat és impassible

Efectivament, les cabanes es construeixen a partir d’una selecció de pedres que estan al rocam, pel camí, per l’espai proper. A partir d’aquesta selecció s’apilonen sàviament unes sobre altres i en la seva nova condició constructiva es converteixen en un fragment de la història de l’home per durar en el pas del temps. En aquest aspecte, l’obra de Jordi fulla presenta en les seves exposicions un diàleg entre perdurable i efímer mitjançant unes instal·lacions que acompanyen a algunes de les seves pintures.

Moment àlgid de la seva carrera artística, considerat un dels artistes contemporanis més rellevants del panorama artístic català. L’obra perdura en una vida efímera.

El projecte itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira és pot veure actualment en:

Museu Can Framis sota el títol: Llindar i Celístia
Cal Pal de la Cortinada: Primera pedra

Altres espais d’exposició han estat:

Espai d’Art Contemporani Tinglado 2 del Moll de Costa, Port de Tarragona
Institut d’estudis llerdencs, Lleida
Can Castells Centre d’Art, Sant Boi de Llobregat
Espai d’Art de Creació Can Manyé, Alella

Les notes extretes del catàleg d’exposició Llindar i Celístia del Museu Can Framis
Fotos: Fundació Vila Casas