Andorra va veure com una de les seves tècniques constructives més emblemàtiques, la pedra seca, passava de ser pràctica habitual a un patrimoni gairebé oblidat. Ara, Xavier Llovera, antic director del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura del Govern d’Andorra, recupera la pedra seca en una publicació que recull una dècada d’iniciatives per preservar-la i donar-li un nou impuls.

Sota el títol “PRIMERA PEDRA: La primera acció paisatgística, social i cultural a Andorra. Balanç de 10 anys d’intervencions en pedra seca”, Llovera fa un recorregut des del 2013 fins al 2023, explicant com Andorra ha passat d’una societat rural que modelava el paisatge amb pedra seca a una realitat moderna dominada pel formigó. Llovera assegura que Europa en general està vivint un procés de redescobriment de la pedra seca, reconeguda tant pel seu valor històric i etnològic, com pel seu paper clau en la configuració del paisatge i en la sostenibilitat ambiental.

Aquesta publicació detalla la trajectòria del projecte “Primera Pedra”, una iniciativa impulsada el 2016 per Cal Pal i el Ministeri de Cultura, amb la voluntat de contribuir activament a l’estudi, la conservació i la restauració del patrimoni vernacular construït amb pedra seca.

Entre les accions portades a terme, hi ha la creació de l’App de Primera Pedra, concebuda com una eina digital interactiva que permet descobrir i localitzar les principals construccions de pedra seca del país, o la celebració de la Setmana de la Pedra Seca.

Destaca també una de les iniciatives més emblemàtiques, com els cursos d’artesans de la pedra seca, organitzats per conèixer els principis bàsics de la construcció en pedra seca i fomentar-ne el seu ús actual com a element estructural i funcional. Aquests cursos contribueixen precisament a mantenir viva la tradició de la pedra seca. Enguany han arribat ja a la setena edició.

Llovera subratlla també un fet clau: la tècnica de construcció en pedra seca va ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO l’any 2018, un reconeixement que també va rebre Andorra l’any 2024. Segons l’autor, aquesta tècnica no només és un llegat del passat, sinó una pràctica sostenible que pot ajudar a la gestió de l’aigua i a la preservació del medi ambient davant del canvi climàtic.

El llibre proposa un pla de recuperació de la pedra seca i l’arquitectura tradicional a Andorra que inclou més recerca i un inventari més exhaustiu, formació reglada, suport públic i aplicacions en obres públiques i espais naturals. Segons assegura l’autor, en una dècada s’han mobilitzat centenars de persones, restaurat construccions, creat inventaris i projectes digitals, i portat la pedra seca més enllà d’Andorra. Ara, es tracta de seguir posant en valor la pedra seca com un actiu identitari i ecològic essencial per al futur del paisatge andorrà. En aquest sentit, assenyala que la seva publicació és sobretot “una invitació a continuar treballant perquè la pedra seca segueixi essent un element viu i integrador del paisatge, de la cultura i de la identitat andorrana”.

Fotos: Jaune Riba